Fills de la boira, ressenya by Aida

Abans d’entrar en matèria, vull fer un petit incís, ja que aquesta ressenya em fa especial il·lusió per partida doble.

D’una banda, perquè em fa molt feliç veure com editorials com Devir aposten cada vegada més per treure jocs en català. De fet, aquest ha estat precisament el motiu pel qual vaig acabar triant Fills de la Boira. Sent honesta, no sabia gaire bé de què anava.

I de l’altra, perquè aquesta és la meva primera ressenya en català a Club Dante. Escriure sobre jocs ja és una cosa que gaudeixo, però fer-ho en la meva llengua encara ho és més, i això fa que aquest text tingui un valor especial per a mi.

Jugar amb català, pensar-lo i fer-lo servir per explicar sensacions, mecàniques i experiències és profundament gratificant.

Així que gràcies, Devir, per fer possible que puguem jugar en la nostra llengua, i també, gràcies a Club Dante per deixar-m’hi expressar.

Dit tot això, ara si, entrem en matèria.

Fitxa Tècnica

1-4 jugadors
60 minuts de partida
Editorial: Devir
Autores: Jhon D. Clair
Ilustración: David Álvarez Astruga, Valeria Casale, Logan Feliciano

De què tracta

Fills de la Boira és un joc de construcció de piles ambientat en l’univers de Mistborn, creat per Brandon Sanderson.

Sincerament, jo no m’he llegit les novel·les (em sap greu però, #lavidanoemdonapermes). La bona notícia, és que no cal haver-ho fet per poder gaudir del joc. Ara bé, si les coneixes, imagino que reconeixeràs conceptes, noms i sensacions que encaixen molt bé amb el que passa a taula.

Aquesta ressenya, parteix del joc competitiu, tot i que val la pena destacar que el joc també inclou un mode en solitari i un mode cooperatiu.

Centrant-nos en el mode competitiu, explicar que aquí cada participant comença la partida amb una pila de cartes molt bàsica i, a mesura que avancen els torns, la vas millorant incorporant noves cartes. Aquestes representen metalls, habilitats, aliats i accions pròpies de l’univers del joc, i es combinen entre elles per generar efectes cada vegada més potents.

L’objectiu és aconseguir punts de victòria, ja sigui derrotant altres persones jugadores, completant missions o combinant bé les cartes de la teva pila. La partida avança a base de torns ràpids, on gestiones els recursos, decideixes quan arriscar i intentes optimitzar cada acció.

Com s’hi juga

1. Preparació inicial
Cada persona comença la partida amb un personatge repartit a l’atzar, un dial de vida (que indiqui 36 punts), un marcador d’entrenament amb 8 peces de metall i una pila inicial, composta per sis cartes de diners i quatre cartes específiques del seu personatge. A més, al centre de la taula es revelen les sis cartes superiors de la pila de mercat, que a partir d’ara, estaran disponibles per ser comprades.

També es deixen ben a prop de tothom, les fitxes d’escriny i les peces d’àtium i es revelen tres cartes de missió (aquí cada participant deixarà un dels seus cubs).

2. Inici del torn
En el teu torn robes 5 cartes de la teva pila. A partir d’aquí, tot el torn gira al voltant de jugar cartes i activar-ne els efectes.

Durant el teu torn jugues cartes de la teva mà, principalment metalls, que són el veritable cor del joc. Les pots jugar en l’ordre que vulguis, col·locant-les a la teva zona de joc a mesura que les vas activant. Pots cremar acer, ferro, estany, peltre, zinc, llautó, coure o bronze, cadascun amb efectes diferents: alguns estan orientats a l’atac, d’altres a la gestió de cartes, a la defensa o a la interacció amb la resta de la taula. Quan cremes un metall pots atacar, robar cartes, generar recursos, guanyar punts o activar habilitats específiques. La clau, però, no és només tenir bons metalls, sinó saber quan utilitzar-los i com combinar-los, ja que no funcionen igual sols que en sinergia.

Al començament de la partida només pots cremar un sol metall per torn, però a mesura que avança el teu marcador d’entrenament podràs cremar metalls addicionals, desbloquejar habilitats del teu personatge o obtenir àtium, que actua com un metall comodí dins del joc.

Si en un moment determinat vols cremar més metalls dels permesos, sempre pots optar per inflamar un metall. Això vol dir girar la fitxa pel seu revers (cara B) i tornar-la al marcador d’entrenament en estat esgotat. Aquest metall no es podrà tornar a utilitzar fins que n’omplis la reserva corresponent, descartant una carta de la teva mà que tingui aquell mateix metall.

També pots jugar cartes com a metalls. En aquest cas, has de fitxar-te bé en la proveta inferior de la dreta per saber quins dos metalls pots utilitzar.

4. Activar aliats i cartes d’acció
Si tens cartes d’acció en joc, col·locades en format vertical, i aliats, col·locats en format horitzontal, et proporcionen efectes continus o accions addicionals que pots aprofitar durant el teu torn. A diferència dels metalls, no s’esgoten immediatament, sinó que van construint una base estable sobre la qual gira la teva partida.

A mesura que avança el joc, aquests elements fan que la teva pila vagi prenent forma gràcies a aquestes cartes d’acció, i que la teva estratègia sigui cada vegada més clara i definida. No només reforcen el que ja fas bé, sinó que també orienten les decisions futures i condicionen com afrontes cada torn.

5. Completar missions o atacar
Cada partida es juga amb tres missions i durant el teu torn pots optar per anar completant-les, ja que et van donant recompenses intermèdies i si arribes a dalt dels tres marcadors, pots guanyar la partida automàticament.

6. Comprar noves cartes
Amb els recursos generats durant el torn, pots comprar noves cartes del mercat comú i afegir-les a la teva pila. Aquest és el moment clau de creixement, pensant no només en el que necessites ara, sinó també en com vols que evolucioni la teva pila més endavant.

7. Ataca els aliats i els personatges

Arriba un dels moments amb més interacció directa del joc: el combat. És una mecànica que canvia força segons si es juga a dues persones o a tres i quatre.

Si es juga a dues persones, l’atac és directe cap a l’oponent. En aquest cas, pots decidir si destines l’atac a fer mal als seus aliats o a fer perdre punts de vida al seu personatge.

Quan la partida és de tres o quatre persones, el funcionament varia lleugerament. En el teu torn pots decidir si ataques aliats (que poden ser de qualsevol de les persones jugadores) o bé el personatge de qui té l’indicador d’objectiu. Aquest indicador marca qui pot ser atacat directament en aquell moment.

Un cop resolt l’atac, si la persona que tenia l’objectiu ha patit danys al seu personatge (no als aliats), pot lliurar l’indicador d’objectiu a una altra persona jugadora. És important tenir en compte que l’ordre d’atac sempre és el mateix: primer aliats i després personatges.

Finalment, si ets tu qui té l’indicador d’objectiu, la dinàmica canvia: en aquest cas, quan ataques, infligeixes dany a tots els teus adversaris per igual, cosa que pot convertir-te en un objectiu prioritari però també en una amenaça important a la taula.

8. Final del torn
Un cop acabades totes les accions, descartes les cartes utilitzades, les sobrants i el torn passa a la següent persona. La partida continua així, amb torns àgils i un flux constant.

Sensacions a taula

Fills de la Boira transmet una sensació molt clara des de la primera partida: és un joc que demana pensar, ajustar i adaptar-se. No és especialment espectacular, però té aquest punt de concentració constant que fa que estiguis pendent del que fas tu i del que fan la resta de persones a la taula.

El que més es nota mentre jugues és com, a poc a poc, la teva pila i la teva partida, comencen a prendre força. Les primeres rondes són més contingudes, però a mesura que vas incorporant cartes i combinant metalls, els torns guanyen força i apareixen decisions més interessants. És molt satisfactori quan una combinació et surt bé i tens la sensació que l’estratègia que estaves construint comença a fluir.

La interacció hi és present, sobretot a través dels atacs i de la competència per les cartes del mercat comú, però no és un joc caòtic ni agressiu. Hi ha tensió, sí, però és una tensió bastant controlada, més de lectura de taula i d’anticipació que no pas de cops baixos constants.

També m’ha agradat que ofereixi diferents camins cap a la victòria. Pots centrar-te més en missions, apostar per una estratègia més ofensiva o intentar un equilibri entre totes dues coses. El joc no t’empeny clarament cap a una sola manera de jugar, i això fa que les partides no se sentin totes iguals.

En general, a taula és un joc que es deixa jugar bé, que no encalla el ritme i que convida a repetir partida, sobretot quan acabes amb aquella sensació d’“ara ho faria diferent”.

Ritme de partida i corva d’aprenentatge

El ritme de Fills de la Boira és àgil i bastant constant. Els torns flueixen bé, sobretot quan totes les persones a la taula ja entenen què fa cada tipus de carta i com funcionen els metalls. No hi ha grans temps morts, perquè sempre estàs pendent del que fan les altres persones, sigui per possibles atacs o per veure quines cartes desapareixen del mercat comú.

La corba d’aprenentatge és progressiva. Les regles bàsiques s’expliquen amb facilitat i, en la primera partida, ja tens clar què pots fer i per què ho fas. Les primeres rondes solen ser una mica més planes, però serveixen justament per entendre el funcionament del joc i començar a veure quines combinacions et poden interessar.

A mesura que avances partides, el joc guanya profunditat. Aprens a valorar millor els metalls, a llegir les estratègies de la resta de la taula i a decidir quan val la pena arriscar i quan és millor esperar. És un joc que creix amb tu: no t’ho dona tot mastegat a la primera, però tampoc et castiga per no dominar-lo.

En aquest sentit, és un joc accessible. Funciona bé tant amb persones que s’inicien en el deck-building com amb qui ja té experiència en aquest tipus de jocs i busca una proposta amb una mica més de recorregut.

El que més m’ha agradat i el que menys

Una de les coses que més m’ha agradat de Fills de la Boira és la sensació de construcció progressiva de la pila. El joc no et regala combos espectaculars d’entrada, però a mesura que avances tens la percepció clara que el que passa a taula és conseqüència directa de les decisions que has anat prenent. Quan una combinació de metalls i cartes funciona, la satisfacció és real.

També destaco positivament la varietat de camins cap a la victòria. Pots optar per una estratègia més centrada en missions, per una de més agressiva basada en atacs, o per una combinació d’ambdues. El joc no t’obliga a seguir una única direcció, i això fa que les partides no se sentin repetitives.

Un altre punt fort és el ritme. Els torns són àgils, el flux de joc és constant i, tot i que hi ha interacció directa, no es converteix en una experiència caòtica ni frustrant. Sempre tens la sensació que pots reaccionar i adaptar-te al que està passant.

Pel que fa als punts més febles, cal dir que les primeres rondes poden resultar una mica planes, sobretot si totes les persones a la taula estan encara descobrint el joc. Fins que les piles no comencen a tenir personalitat i entens el flux de la partida, el joc pot semblar més contingut del que realment és.

A més, tot i que el tema està ben integrat en l’àmbit de noms i conceptes, no és un joc especialment narratiu. Si busques una experiència immersiva o amb molta història, aquí el pes recau clarament en la mecànica i en la gestió de cartes més que no pas en la sensació de relat. Com bé us deia, jo no m’he llegit les novel·les i no he tingut la sensació de perdre’m gran cosa.

Finalment, un altre aspecte que pot no agradar a tothom és el sistema d’eliminació: si quedes fora de la partida en les primeres fases, surts del joc de manera definitiva. En taules poc experimentades o amb diferències clares de nivell, això pot generar estones d’espera i una sensació d’exclusió que no sempre ve de gust.

Estètica i components

Visualment, Fills de la Boira compleix molt bé amb el que proposa. L’estètica, segons el que he pogut esbrinar, és sòbria, fosca i coherent amb l’univers en què s’inspira. No és un joc que entri pels ulls de manera immediata, però sí que transmet bé el to del món que vol representar.

Les il·lustracions de les cartes són clares i funcionals. Ajuden a identificar ràpidament el tipus de carta i el seu efecte, cosa que s’agraeix especialment en un joc de construcció de piles, on la llegibilitat és clau perquè el ritme no es trenqui. No cal estar consultant el reglament constantment: la iconografia és prou entenedora perquè el joc flueixi.

Els components, en general, tenen una qualitat correcta. Les cartes tenen bon gruix i aguanten bé l’ús, i el disseny està pensat més per jugar còmodament que no pas per lluir a Instagram.

I, com a extra, he de dir que han tret les fitxes de metalls de luxe… i sí, ja estan al meu cistell de la compra. Crec que poden millorar notablement la sensació a taula i acabar d’arrodonir l’experiència de joc.

Opinió final i valoració

En resum, Fills de la Boira m’ha semblat un joc sòlid, ben pensat i amb un recorregut interessant, sobretot si t’agraden els jocs de construcció de piles amb presa de decisions constant. No busca sorprendre, sinó oferir una experiència coherent, on el que construeixes a poc a poc acaba tenint pes real a la partida.

És un joc que guanya amb les partides. A mesura que entens millor els metalls, les sinergies i el ritme de les missions, les decisions es tornen més fines i la sensació de control augmenta.

En el meu cas, a més, Fills de la Boira té un valor afegit evident: poder jugar-lo en català i poder-ne parlar també en català. I això, sense cap mena de dubte, suma.

També cal dir que l’experiència canvia força segons el nombre de participants: jugat a dos es viu d’una manera molt diferent que jugat a tres o més, fet que pot fer-lo encaixar millor o pitjor segons el tipus de taula i el moment.